251 · GR92 de l'Ametlla a l'Ampolla

13.6.2018 | 7h | 18km


Foto: Esteve Palacios

Fotos: Esteve | Fermí | Assumpta

Guia: Fermí Sicília. Jaume Roig, Imma Aymerich, Francesc Parera, Soco Salgado, Roc Font, Pep Palomar, Montse Dalmau, Joan Vera, Elena Moron, Pere Vilardebó, Rafaela Garcia, Rosa Amat, Andreu Sierra, Esteve Palacios,  Maria Carmen Alfredo, Miguel González, Xavier Domenech, Ester Cojo, Assumpta Duran, Imma Font, Pep Illa.

Foto: Fermí Sicilia
Travessem l’Espai Natural de Santes Creus. 18 km d’estació a estació de ferrocarril. 7 hores inclòs el temps de dinar, la banyada i el xiringuito. Ruta fàcil però amb un seguit de pujades i baixades d’aquelles que anomenem “trencacames”.

Pels volts de dos quarts de set ens anem trobant a l’estació de tren de Mataró. Targetes daurades i T-10’s . Agafem el tren a tres quarts de set. Baixem a Sants i allà ens trobem amb en Xavier i l’Esther. Agafem el tren cap a l’Ametlla a les 8:03, tot i que els rellotges marquen les 6:03. Coses de la RENFE.

El poble
A l’Ametlla hi viuen uns 8000 “caleros” que és com s’anomenen els seus habitants. Viuen fonamentalment de la pesca. Al seu port hi ha la principal flota tonyinaire de Catalunya. Els primers indicis de poblament després d’ibers i romans es situen al castell de Sant Jordi d’Alfama (segle XIII), castell templer als seus orígens. El poble sorgeix del nucli de pescadors arribats de València al segle XVIII.

Foto: Fermí Sicilia
La caminada
És un camí de ronda que recorre una multitud de cales i platges, moltes només accessibles a peu, amb vistes fantàstiques sobre el mar. Els penyasegats estan formats per materials tous, al principi conglomerats “rojos” per la composició de terres argiloses. Com que el mar els va colpejant constantment es formen interessants formes erosives: coves, bufadors i despreniments. Les rieres o torrents provinents de l’interior provoquen interrupcions en el tall rocós formant platgetes de sorra o còdols on a vegades es formen petites llacunes litorals salobres per l’embassament de l’aigua a la desembocadura.

Pel que fa a la vegetació un aspecte curiós és la presència del margalló com a vegetació espontània. És la palmera que trobem més al nord. El seu hàbitat límit és el massís del Garraf. Des de l’Ametlla l’anem veient però com més al sud n’augmenta la quantitat.

Arribem a l’Ametlla i comencem a caminar a les 10:15. Al sortir de l'estació trobem l'oficina de Turisme. Agafem el carrer Pau Casals i baixem en busca del port i el passeig marítim, el  voregem i passem pel costat del “Varador” o drassana fins al davant de la llotja on començarem la ruta. L’anem seguint pel costat del port fins que arribem a Cala Pepo, on es tanca l’escullera del port. A través d’unes escales accedim al camí de ronda que primer es mou entre el rocam i els límits de les finques que s’aboquen a la façana marítima. (Mentre anem caminant algú recorda una normativa de Costes que diu que no es pot edificar a menys de 200 metres del litoral... Avui encara hi ha grues treballant en nous habitatges).


Foto: Assumpta Duran
Durant tota la ruta anirem seguint les marques vermelles i blanques del GR-92. Passem les platges de les Ribes Altes i del Bon Caponet i arribem a la platja del Bon Capó a tocar del jardí d’un hotel. Una mica més enllà arribem al far de la Punta de l’Estany. Ara caldrà vorejar tot el Port de l’Estany. Aquesta estreta i profunda llengua d’aigua, que fa la funció de port natural, era l’única opció que tenien per fondejar les seves barques els pescadors de l’Ametlla abans de la construcció del port actual. A l’altre costat trobem la platja de l’Estany. Trobem unes trinxeres i, seguint pel litoral, arribem a una cruïlla que a la dreta permet visitar el complex militar conegut com les Fortificacions. En aquest lloc l’exèrcit republicà va instal•lar-hi unes defenses en previsió d’un desembarcament dels sublevats de la Guerra del 36 al 39. Són tres assentaments de bateries d’artilleria de costa. Quan els rebels varen guanyar la batalla de l’Ebre la defensa va esdevenir inútil. Avui és un espai de memòria.

Continuant el camí passem la platja del Port Olivet i arribem  a la Cala Santes Creus, de fet és un codolar però totalment cobert de restes de posidònia. Indicador de la presència d’importants extensions d’aquesta planta marina. Al municipi de l’Ametlla hi ha la praderia més extensa de posidònia de tot el litoral català. Arribem a la platja de la Llenya que és una estreta franja envoltada d’aigua. Per una banda el mar i per l’altra una llacuna d’origen freàtic: l’Estany Podrit. És salobre per la filtració marina a la capa freàtica, però l’aportació és d’aigua dolça. Tots coincidim que el nom li escau.

Foto: Esteve Palacios
Seguim el camí i trobem una altra fortificació. Ara un niu de metralladores amb diferents accessos i trinxeres al seu voltant, també de la Guerra del 36 al 39. La ruta ara ressegueix petites cales entre pinedes i penyasegats. Després de vorejar el cap de la Punta de l’Àliga ja es veu l’illot del mateix nom on arribem després de passar la bonica cala de l’Àliga. Ara el terreny és del tot calcari. Hem deixat els conglomerats vermellosos.

Una mica més endavant arribem a la platja de l’Àliga, frontera entre els municipis de l’Ametlla i el Perelló. Un túnel creua la via del tren que passa a fregar de platja. Són quarts de dues i decidim fer parada i fonda. Uns quants es banyen i dinem sota la pineda. Reprenem la marxa i arribem a cala Moros. Passem una coberta de pins i entre parets de pedra seca baixem fins a cala Garreta. El corriol continua per l’interior d’una pineda. Arribem a un xiringuito de la platja urbanitzada de Santa Llúcia i aprofitem per hidratar-nos, cafetejar-nos i cervesejar-nos. Reposem una estoneta i tornem a caminar. Arribem a la cala La Buena i el Cap Roig. Aquí ens tornen a aparèixer conglomerats roigs. Hi ha una companya que no es troba bé i optarà per trucar un taxi i ens retrobarem a  l’estació de l’Ampolla. Un parell de platges entre urbanitzacions i un càmping. Passem per Cala Maria i ja enmig de cales urbanitzades arribarem als carrer de l’Ampolla. De dret a l’estació i comprem més aigua i altres begudes per refer-nos de la soleiada.

Foto: Assumpta Duran
L’altre poble: L’Ampolla.
L’Ampolla és un municipi que es va formar en 1989 arran de separar-se del Perelló després de diversos anys de litigis. L’Ampolla havia estat declarat municipi en 1937 però la segregació va quedar anul•lada en finalitzar la Guerra Civil espanyola.

S'han trobat vestigis de l'època romana i preromana que confirmen l'antiguitat de les arrels de la vila, com monedes, àmfores...  La història de l'Ampolla està estretament vinculada a la pesca i al trànsit marítim.

 En els seus primers orígens, l'Ampolla havia estat un antic hostal del camí ral de Tarragona a València. Segons antics documents, al segle XVI diverses famílies de pescadors ja habitaven aquest indret. De fet, a mitjan segle XVI el Papa Adrià va embarcar-hi per dirigir-se a Roma. El 1867 es va construir l'estació de ferrocarril de l'Ampolla i el primer tren va circular el 8 de maig d'aquell mateix any. A les darreries del XIX, les platges del poble van començar a ser molt apreciades per prendre-hi banys de mar; tant, que hi va arribar a haver un tren especial per als banyistes, que unia Tortosa amb l'Ampolla.

A l’estació de l’Ampolla ens retrobem i ens recomptem fins a verificar que seguim sent vint-i-dos i la “Bruna”. Passa un Euromed a tot drap i al cap d’una estoneta arriba el nostre tren. Són quarts de sis. Arribem a l’estació de Sants poc abans de les vuit i amb el tren fins a Mataró. Cansats però satisfets d’una sortida amb unes vistes per a molts desconegudes d’un racó de la costa tarragonina.

Pep Illa

Foto: Esteve Palacios