249 · Boscos de Céllecs

23.5.2018 | 4h | 11km | 410mts


Foto: Fermí Sicilia
Fotos: Quico | Fermí


Guia: Quico Costa. Rafaela García, Pep Saleta, Fermí Sicília, Xavier Domènech, Ímma Aymerich, Francesca Fradera, Francesc Parera, Joan Vera, Rossend Sellés,  Soco Salgado, Pep Garriga, Mari Sanàbria, Joan Pallàs, Assumpta Duran, Rosa Amat, Andreu Sierra, Pep Illa, Montse Dalmau, Pep Palomar, Martí Mataró, Ramona Torelló, Esperanza Ródenas, Jaume Roig, Tomi Rodríguez, Josep Carrillo, Esther Cojo, Raquel Ramos, Marc Parera, Roc Font i Quico Villà.

Avui fa 196 que varen començar les obres de la primera xarxa de ferrocarril del món, entre les ciutats angleses de Stockton i Darlington, de 40 quilòmetres de longitud. Això va dedicat en primer lloc a en Francesc i en Manu amb llurs companyes, la Francesca i la Núria, que han suportat i suporten quilòmetres de xarxa ferroviària al seu costat. En segon lloc a tots els altres afeccionats als trens que se’ns dubte ho són a un altre nivell segons la meva informació. De totes maneres recordarem que aquest cap de setmana llarg ha tingut lloc la quarta expedició fora del Principat per part d’un grup important dels Dimecres al Bosc (30 persones) i un dels motius ha estat la visita als trens suïssos (s’han fet expedicions a Mallorca, Alemanya, Suïssa i altra vegada Suïssa).

Ferta la introducció anem al gra. Aparquem els cotxes a Sant Bartomeu de Cabanyes i comencem la caminada pel mig del bosc d’alzines que hi ha a ponent de l’ermita, direcció a Vilanova de la Roca. És un bosc que l’han netejat de pins i està molt net, amb un sotabosc clarisser. Quan arribem a una cruïlla amb el camí que segueix per la ruta prehistòrica, nosaltres la deixem i continuem a l’esquerra per un camí força pedregós. Al cap de poc torcem a la dreta i prenem via cap els turó de Céllecs pel vesant vallesà.


Foto: Quico Villà
Quan arribem dalt el coll a la nostra esquerra queda el Turó de Mataró o del Castell (506 m) on hi ha una torre de guaita forestal. L'indret és un bon mirador natural que abasta els petits pobles de la contrada i està situat al nord del Turó de Céllecs (534 m) (anomenat també Turó Gros) on hi ha restes d'un poblat ibèric: el Poblat Ibèric del Turó de Céllecs. Més al sud hi ha el Turó Rodó (535 m). Els tres turons, situats entre els municipis d’Òrrius (Maresme) i Vilanova de la Roca (Vallès Oriental) formen la muntanya de Céllecs, constituïda per granit i sauló i que forma part de la serralada de Marina, integrada, al seu torn, en la Serralada Litoral Catalana
.
Caminem direcció al Turó Gros, situat al mig, però abans ens aturem al Mirador de Céllecs. No és un mirador oficial, ja que es tracta simplement d'un aflorament rocallós situat al peu del Turó de Céllecs. No hi ha cap estructura, però els gairebé 500 metres d'altura i la manca de bosc al davant permeten admirar una àmplia panoràmica dels vallesos i moltes altres comarques a la llunyania. Continuem una mica més i pugem al Turó Gros, fins el poblat ibèric, on esmorzem.

Foto: Quico Villà
El Poblat Ibèric del Turó de Céllecs, amb una superfície aproximada de 4 Ha, era un dels poblats més importants del Vallès Oriental. Només s'hi han fet dues petites campanyes d'excavació als anys 70 i 80, i encara és un gran desconegut (alguns arqueòlegs consideren que va ésser més important que el poblat ibèric d'Ilturo de Cabrera de Mar). Tenia una muralla d'una amplada mitjana d'un metre que envoltava tot el recinte, torres de planta quadrangular (se'n conserven restes d'una) i gran quantitat d'estructures d'habitatge. La primera ocupació seria del Bronze Final cap al segle VII aC i la muralla es va aixecar entre finals del segle III aC i principis del segle II aC (aquesta és l'època de les lluites entre romans i cartaginesos pel domini de la península Ibèrica). Sembla que el poblat es va expandir durant la primera meitat del segle II aC, indicant això que no va ésser destruït per les campanyes del consol Cató i que va conviure amb el món romà fins que poc després fou abandonat. 

No és fàcil de visitar: tot i que hi ha un corriol senyalitzat com a PR que ens hi acosta i hi dóna un petit tomb, la majoria d'elements estan escampats per un bosc difícil de transitar. Navegant amb paciència entre els esbarzers podrem localitzar gran quantitat d'estances, restes de muralla i sitges. Per a qui no en vulgui sortir esgarrapat, localitzar el primer conjunt de restes pot ésser suficient. Tot pujant pel PR anirem trobant muntets de pedres i diferents alineacions de material constructiu. De sobte, el corriol de terra s'acaba i hem de passar per damunt d'un considerable escampall de pedres. En aquest punt, a la nostra dreta i en un nivell més baix, podem trobar restes d'estances i muralla. Pertany a la Ruta Prehistòrica del Vallès. (Viquipèdia). Val a dir que ara està una netejat i que tots els inconvenients que ens han explicat s’han reduït moltíssim. Podem observar força estances i la muralla. Al sud, s'albiren les antenes de televisió i els repetidors situats al turó Rodó. Anem cap allà i la veritat és que les antenes impressionen força. També podem observar un pilar dalt una roca que marca un punt geodèsic.

Ara baixem i baixem per una pista ampla. Al cap d’una estona agafem un corriol que passa per dins un bruguerar amb el terra remogut pels senglars durant gran part del trajecte. Passem pel costat d’unes antigues pedredes fins arribar davant una porta de ferro on diu que està prohibit passar i que hi ha gossos que vigilen. La veritat és que fa molt de temps que està abandonat el camí que ens porta fins l’antiga masia de can Mompart, avui quatre pedres enmig d’esbarzers, i que al cap d’una estona trobem una altra porta, idèntica a l’anterior, a l’altre costat del camí. Al cap d’una mica, i després de recuperar una pista, arribem a can Jep de la Mel.

Foto: Quico Villà
Girem a la dreta i al cap de poc ens endinsem dins un altre bruguerar, a l’esquerra, aquesta vegada més espès, que fa que durant molts trossos sembla que passem per dins un túnel vegetal. Quan aconseguim sortir d’aquest embull de vegetació, observem Céllecs a la nostra dreta. Hem estat flanquejant tota la muntanya i després girem fent pràcticament mitja volta per tornar altra vegada fins a Can Jep de la Mel seguint la ruta del Senglar de Vilanova de la Roca, tot passant pel que s’anomena la serra de Puig de Llunes.

Arribats a can Jep tornem altre vegada fins la porta de ferro esmentada a la sortida del camí per enfilar-nos per un corriol que per camins de solell ens portarà al vessant maresmenc de Céllecs. Ara flanquegem la muntanya per llevant i mica en mica ens anem acostant a Sant Bartomeu de Cabanyes fins que arribem a l’ermita. 

Foto: Fermí Sicilia
Es tracta d'una senzilla construcció romànica del segle XI-XII, que consta d'una nau coberta amb volta de canó i amb un absis semicircular on té una petita finestra central. Té un campanar de cadireta d'un sol buit. Durant la guerra civil espanyola van ser cremades totes les seves imatges. L'església de Sant Bartomeu de Cabanyes és una de les edificacions més antigues del terme. El topònim Chabanes, està documentat des del 931 i el 1008 i la capella des del 1191, fou administrada pel rector d'Argentona, i després pel d'Òrrius i hi tingueren drets de patronatge els propietaris de Can Cabanyes de Dalt i ca l'Argent. 

Està situada en un lloc estratègic del camí que comunica el Maresme amb el Vallès. Les restes arqueològiques semblen indicar la presència en aquest lloc d'un antic establiment format per diversos habitatges la cronologia del qual s'emmarcaria dins el període ibèric. En un pla al sud de l'església s'han trobat materials ceràmics ibèrics i alguna estructura de muralla susceptible de ser ibèrica. L'ermita romànica podria estar edificada o fundada sobre edificacions anteriors més antigues que es podrien remuntar fins i tot a l'època prehistòrica. 
Se la coneixia com Sant Bartomeu de Can Cunill, perquè pertanyia a la família Cunill d’Órrius.

Ens fem la foto de grup devant l’ermita i agafem els cotxes per tornar cap a casa.
Quico Villà