244 · El Salt de Sallent a Rupit

18.4.2018 | 4,15'h | 11km | 495mts



Foto: Fermí Sicília

Fotos: Quico | Fermí | Isabel



Guia: Josep Carrillo. Fermí Sicília.  Esther Cojo, Xavier Domènech, Ímma Aymerich, Ímma Font, Pep Illa, Francesca Fradera, Francesc Parera, Joan Vera, Pep Saleta, Isabel Navarra, Rosa Amat, Cinta Sierra, Miguel González, César Milián, Martí Mataró i Quico Villà.


Sortim a les set d’Argentona cap a Vic on agafem la C25 fins a la sortida de Roda de Ter. La segona part del camí avui és més lenta ja que quan surts de l’autovia hem d’agafar la carretera cap a Rupit que és un xic pesada. Entre pitus i flautes, una horeta i mitja per deixar el cotxe a l’aparcament instal•lat a l’entrada del poble al mòdic preu de tres euros per tot el dia (a Mataró en pagues tres per una hora). Estem al bell mig del Collsacabra. El paisatge del Collsacabra ofereix un equilibri perfecte entre la grandiositat geològica i l'escala humana. En el seu centre hi trobem RUPIT, entre els cingles d'Aiats i la comarca de la  Garrotxa,  a 845 metres d'altitud.

Quan arribem a Rupit una de les coses que crida més l'atenció, a part de la bellesa de les seves construccions i el seu incomparable entorn, és una paret que sorgeix sobre una gran penya que domina el poble. Sembla ser que la roca és l'origen del nom del poble, ja que en llatí rupes és roca i és on hi havia el castell. És el voltant del castell, que data del segle X, on es construeixen les primeres cases del poble i on neix el nucli medieval que amb el pas del temps va guanyant habitants. No obstant això, el perfil del poble actual és barroc, època de la majoria de les llindes de gran part de les cases del poble que daten entre els segles XVI i XVII, aquesta fou l'època de màxima esplendor del poble. 


Foto: Fermí Sicília

 A pocs quilòmetres un conjunt disseminat de masies, conegut amb el nom de PRUIT, evoca els temps en què la riquesa anava lligada a la terra. Pruit té un petit nucli on hi ha la plaça i  l'església de Sant Andreu i la resta son masies disseminades, algunes d'elles de gran bellesa i amb una gran història.  Rupit i Pruit es van fusionar l'any 1977. (web ajuntament)

Rupit i Pruit és un  terme de  la zona natural de les Guilleries/Collsacabra   adscrit oficialment a la comarca d'Osona. En origen els dos pobles ja compartien la mateixa jurisdicció del vescomte d'Osona que, segons la tradició, habitava al castell de Rupit abans de traslladar-se a Cardona. Al segle XVIII, amb la divisió del marquesat de Rupit, es van formar dues batllies conegudes com a Sant Andreu de Pruit i Sant Joan de Fàbregues que no va canviar a Rupit fins al 1955. (Viquipèdia)

Si tradicionalment l'agricultura de secà (cereals, llegums, patates, blat de moro i farratges) i la ramaderia (boví i porcí) eren les bases de l'economia, avui el turisme, atret pel tipisme del municipi, és la principal font de riquesa, amb un estol de comerços i restaurants que allotgen els nombrosos visitants estivals i de cap de setmana. El pont penjat de Rupit el van construir  l'any 1945 els artesans rupitencs Francesc i Pere Rovira (ferrers),  Salvi Vila (paleta) i Joaquim Marsal (fondista) amb l'objectiu de salvar la riera que, tot formant un congost encercla la població de Rupit, i hi passa molt profunda. Amb el temps, el pont ha esdevingut un atractiu més per als visitants, que no es deixen perdre l'emoció de creuar un pont que penja. Si voleu saber com es va fer aquest pont, llegiu aquesta breu, interessant i curiosa història aquí




Foto: Quico Villà
Sortim de l’aparcament i ens dirigim cap el pont penjat, però el deixem a la nostra esquerra sense travessar-lo. Arribem al final de les cases de nova construcció que hi ha en aquest vessant dret de la riera de Rupit. La riera de Rupit és un afluent del riu Ter per la seva esquerra. Neix d'un conjunt de fonts i torrents que s'originen a les zones altes de la serra de Collsacabra. La riera comença a prendre forma després de creuar el pont dels Tres Ulls, al molí del Soler, on forma un toll. Després de creuar el poble de Rupit, la cascada del Rodó i la Pomareda, les seves aigües s'estimben pel salt de Sallent, l'element més important del seu recorregut. Sota el salt es forma la gorga del Diable i després, el riu travessa un tram boscós de les Guilleries per desembocar en l'embassament de Susqueda.

Comencem a pujar per un corriol moll per la humitat i la boira de la matinada en direcció al Pla de la Palomera. Aviat arribem dalt el pla i  prenem el camí dels Bassís fins que arribem al mirador dels Bassis (935m), la cota màxima de l’itinerari que fem avui al fil d’un cingle on gaudim d’una magnífica perspectiva de tot l’entorn i que aprofitem per esmorzar. Des d’aquí dalt podem dibuixar el camí que farem fins arribar al Salt de Sallent. Tips i arregladets iniciem el camí de baixada del cingle visitant abans les tombes antropomorfes dels Bassís. Les tombes d’origen medieval  dels Bassis a prop de Rupit, són els únics testimonis, junt amb les tombes de l’Avenc, d’enterraments oberts a la roca viva que es coneixen al Collsacabra.


Foto: Quico Villà

Aquest tipus de sepultures excavades a la roca, també conegudes com a Olerdolanes, no són úniques a Osona, ja que també coneixem les de l’Esquerda a prop de Roda de Ter o Savassona però si que són les més isolades i originals. Es creu que podrien datar del segle X en ple poder comtal i dels inicis de Catalunya. Les tombes dels Bassis s’estan últimament potenciant de cara al turisme excursionista que visita Rupit. 

Anem baixant fins arribar a la pista asfaltada que ens portarà a Sant Joan de Fàbregues (823m) església romànica d’una sola nau i tres absis disposats en trèvol, damunt dels quals s’eleva un cimbori ortogonal amb llanterna. Tot i que és documentada d’ençà l’any 961, per les característiques arquitectòniques correspon al romànic llombard (segle XI). Molt afectada pels terratrèmols del 1427 i la guerra civil, fou reconstruïda el 1976.
A la façana ponentina hi ha adossada la rectoria (ara un restaurant) i a la llevantina, al peu de l’absis, hi ha taules i bancs ben disposats. (web ajuntament).


Foto: Fermí Sicília
Tornem a la pista i ens queda un quilòmetre per arribar al salt de Sallent que el fem tot vorejant la cinglera i admirant la panoràmica espectacular de totes les cingleres, des del Far fins a la Punta Agulla, i més. El salt de Sallent és el salt d'aigua amb major caiguda vertical de Catalunya, amb una caiguda lliure d'uns 115m, apart de que en època de pluja causa una gran impressió, ja no per la seva altura, sinó pel gran cabal d'aigua que cau a la gorga creada a la seva base per l'erosió de l'aigua sobre la pedra durant milers d'anys. Segons Balarí i Jovany, el seu nom vindria del pleonasme: "Salt de Salt" (semblant a Vall d'Aran = Vall de la Vall), ja que no està situat en cap dels municipis de nom Sallent (que segons Balarí i Jovany es diuen "Sallent" per tenir un salt d'aigua) ja que "sallent", a l'origen, vol dir "salt". Es tracta una cascada d'uns 115 metres d'altura molt popular entre els barranquistes. El salt és pràcticament vertical i separa el Collsacabra de Les Guilleries. Després de néixer en un entorn d’arenisca, la riera es precipita per una alta balconada calcària la meitat inferior de la qual és de travertí. La baixada s'ha dividit en dues parts d'uns 50 m cadascuna, amb línies de ràpel a la dreta de la cascada.


Foto: Quico Villà

Quan arribem a la riera uns quants la travessem tot saltironejant per les pedres i d’altres traient-se les sabates i passant descalços. Anem al mirador situat a uns cent metres a llevant, camí del Far. Mirador construït el 1994 per la Diputació des on es pot gaudir, i avui més que mai, del gran espectacle del salt d’aigua. Molt maco! I per acabar-ho d’arrodonir anem fins a baix, fins la gorga del Diable, on l’aigua ens mullava tot esquitxant-nos amb petites gotetes trencades al xocar amb la roca per damunt de l’arc de Sant Martí que formaven elles mateixes. Espectacular veure saltar l’aigua i més quan n’hi ha en quantitat.

Tornem a pujar la cinglera (17 minuts de pujada dreta) i recollim les tres companyes que s’han quedat dalt el mirador. Ara ja tornem cap a Rupit tot seguint el soroll de l’aigua de la riera. Arribem a la font de la Pomereda i el Salt dels Sabaters. Una mica més amunt trobem el Salt del Molí Rodó. Seguim el camí  esguardats per l’ermita de Santa Magdalena (853m), senzilla església barroca del segle XVII, d’una sola nau coronada per campanar d’espadanya, situada sobre un promontori en una colzada de la riera.

Entrem al poble pel camí de les escales i passant per dessota les cases. Arribem a l’església, passem pel carrer del Fossar i anem cap el pont penjat on en Miguel recorda una mica la infància quan el travessa. Arribem a l’aparcament però abans d’agafar el cotxe més d'un fa provisió de coca al forn que espera els turistes amb els braços oberts.


Foto: Fermí Sicília
Val a dir que ha estat una excursió molt, però molt bonica i agradable. El dia ens ha acompanyat, i l’espectacle de les panoràmiques i el fabulós salt d’aigua ens han endolcit molt la sortida. La recordarem tant com la de les antenes, us ho asseguro!

Quico Villà