240 · Els pins cargolats a l'Obac

7.3.2018 | 4'45"h | 13'3km | 625mts



Foto: Assumpta Duran

Fotos: Fermí  Assumpta


Guia: Josep Carrillo. Rossend Sellés, Elena Moron, Montse Dalmau, Jaume Roig, Esther Cojo, Imma Font, Pep Palomar, Francesc Parera, Francesca Fradera, Rosa Amat, Imma Aymerich, Andreu Sierra, Joan Vera, Xavier Domenech, Josep Saleta, Pere Vilardebò, Fermí Sicília, Assumpta Duran.

La ruta comença a l’aparcament de l’alzina del Salari i comencem baixant cap al Sot de la Taula. Com que anem molt lleugers ens saltem la font del Traginers, ens recorda en Josep Carrillo als que anem al davant. Fins ara el camí és relativament planer amb una suau pujada sota un bosc d’alzines amb alguna clariana que ens permet veure el rocam de conglomerat característic de la zona, amb alguna amenaça de boira que després no serà res. El camí ens porta al coll del Boix on veiem les primeres vistes de Montserrat que ens acompanyaran quasi tot el camí. Parem a contemplar-les i de seguida entrem al bosc on topem amb l’alzina bonica o alzina del vent, amb una branca llarguíssima i apuntalada que ens permet resseguir-la tots en fila. En Fermí prepara el trípode per a fer la primera foto de grup. Al cap de poca estona trobem un camí amb sol que ens convida a esmorzar.


Foto: Assumpta Duran
Un cop refets i amb ànims renovats avancem pel mig d’un bosc d’alzines cap al turó dels Ducs i la carena del Rocaprenys. El camí planeja per la superfície d’una llengua rocosa amb vistes excepcionals. Gaudim de la panoràmica que ens permet veure des del Tibidabo ,Montserrat, Pirineu, i Sant Llorenç del Munt, talment com si estiguéssim dalt d’una talaia.

Havíem previst un gran desnivell en aquesta sortida i no l’estem trobant per enlloc. En Josep Carrillo ens ensenya el recorregut circular que queda per fer, amb una forta baixada que sembla una olla. Ara veiem on és aquest desnivell que no acabàvem de creure’ns! De seguida emprenem la baixada que ens porta al sot de l’aiguada. Ens recorda una petita torrentera amb aigua al fons que abandonem de seguida per emprendre una pujada heroica i gens planera que ens fa suar de valent. La recompensa no es fa esperar: els pins cargolats, que donem nom a la sortida, van apareixent de mica en mica. “Trobem uns gruixuts pins que han crescut dibuixant formes que semblen impossibles i capricioses. Són els coneguts Pins Cargolats de l'Era dels Enrics. Hi ha diverses teories sobre el seu origen, algunes de plenes de fantasia. Realment, de forma natural, per molts llocs del massís hi han pins pins amb formes sinuoses, que canvien la direcció del seu creixement o que es cargolen.

Els trets característics dels pins de l'Era dels Enrics son:
- que estan concentrats en una àrea petita,
- que cadascú té una forma diferent
- que han pogut créixer molt més que la resta.


Foto: Fermí Sicilia
El més probable és que la colla de boscaters que treballaven al sector dediquessin temps a moldejar les formes en les que ja estaven creixent alguns dels pins. Deuria ser una tasca llarga, que exigia continuïtat en les primaveres de diversos anys. I, per descomptat, van cuidar als arbres que van acabar tenint les formes més curioses”.


Foto: Fermí Sicilia
El primer, el pi agenollat, dóna peu a fotografiar-nos-hi; una mica més amunt  trobem el pi cua de porc que ens proposa fotos per passar-hi el cap. Els dos següents que veurem: l’anaconda i el pi ajagut serviran per comentar el seu estat de salut: que si té forats, que hi ha processionària,...en alguns trossos del camí passem per el rocam humit que ens posa en alerta per no relliscar.

Al cap de poca estona tornem a trobar una forta i curta pujada enmig d’una canal amb boix grèvols i galzerans que desemboca en un espai obert prop de la bauma dels debanadors. Parem i donem una ullada a aquest espai que té una petita construcció i una font formada per una bassetta d’aigua amb aixeta. 


Foto: Fermí Sicilia

“La Balma dels Debanadors està situada a la capçelera del Sot de l'Infern, al cingle de ponent de la Coma d'en Vila, per sota del camí ral a Mura.

A l'edat mitjana aquesta cova es coneixia com l'Espluga dels Venedors, però amb el temps va anar canviar de nom fins a l'actual topònim. Sempre ha servit com a refugi, una funció per a la està ben preparada al tenir una font al seu interior. A més, una petita part està obrada. El 1590 la balma es va fer popular al ser l'escenari d'un assassinat. El 9 de novembre d'aquell any un bouer de Mata-rodona va trobar un home mort per dos forts cops al crani i dues punyalades al coll. El cos es va poder identificar perquè paradoxalment el cadàver tenía en una butxaca un certificat de bona salut lliurat per la rectoria de Matadepera. Així es va descobrir que es tractava d'un pelegrí que tornava de visitar la tomba de l'Apostol a Santiago de Compostel.la i havia tingut la mala fortuna de ser assaltat i mort per uns bandolers quan només li faltava una hora per arribar a casa seva. 

Els testimonis de l'època aporten un curiosa dada de com s'iniciava el procediment de reconeixement d'un cadàver. El veguer, arribat de Manresa, va preguntar al mort tres vegades: "Home de bé, qui t'ha mort?". Després de l'evident silenci, començaven la resta de diligencies que ja no requerien la participació del difunt.”

Força cansats però satisfets d’aquesta volta ens apropem a llocs que ja havíem vist en el camí d’anada, repetint fins a l’alzina bonica i el coll del Boix on emprenem la baixada pels graons de Mura, arribant al cap de poca estona a l’alzina del salari on posem fi a aquesta sortida.

Imma Aymerich, Imma Font i Assumpta Duran


Foto: Fermí Sicilia