239 · Girona per la Vall de Sant Daniel

21.2.2018 | 4'8h | 11,8km | 285mts


Foto: Quico Villà

Fotos: Quico 

Guia: Quico Costa. Rafaela García, Paco Hernández, Esther Cojo, Xavier Domènech, Ímma Aymerich, Montse Dalmau, Pep Palo, Ímma Font, Pep Illa, Francesca Fradera, Francesc Parera, Elena Morón, Pere Vilardebò, Miguel González, Maria Català, Martí Mataró, Uli Denig,  César Milián,  Jaume Roig, Joan Vera, Rossend Sellés, Ramona Torelló, Esperanza Ródenas, Assumpta Duran, Teresa Sicart, Cose Montserrat, Roser Albert, Esteve Gual, Montse Triadó, Soco Salgado, Montse Torner, Rosa Amat, Andreu Sierra, Montse Taberner i Quico Villà. En Fermí ens ha acompanyat a l’hora de dinar.


Avui una facció mataronina ha volgut anar directament al punt de trobada gironí, no sabem si per evitar el fred de la riera d’Argentona o per altres motius més inconfessables; el fet és que ens hem trobat tots, i avui érem molts (36), davant del Pavelló Municipal Girona-Fontajau, una instal•lació esportiva que va ser construïda entre el 1991 i el 1993, i fou inaugurat el dia 4 de setembre del 1993. 

Des de Fontajau mateix podem resseguir el Parc de les Ribes del Ter, un lloc magnífic per conèixer la biodiversitat existent a quatre passes del centre de la ciutat. Voregem la riba esquerra del Ter, passem per sota la passera de Fontajau fins que arribem al segon pont que hi ha i per on passa la carretera antiga de França. Pugem per una escala dalt el pont i el travessem. Tant punt arribats a l’altre costat, resseguim la vorera dreta del Ter fins arribar a la punta on hi ha un mirador damunt l’aiguabarreig que fa amb el riu Onyar. En aquest indret l’Onyar és més ample que el Ter, això és degut a que aquest darrer s’ha bifurcat una mica abans per a formar l’illa del Ter, per tant, el que veiem només és un dels dos braços del Ter. També s’explica el per què de les antigues inundacions al barri antic de Girona, quan en el Ter encara no existien els embassaments, ja que en el moment de grans pluges, quan el cabal del Ter pujava molt, feia un tap en aquest indret de l’aiguabarreig que no deixava circular les aigües de l’Onyar i el creixement d’aquest inundava la població.

Anem direcció a la catedral que treu el nas junt amb sant Feliu per darrere les cases. Travessem el pont de l’Onyar i anem de dret cap el monestir de Sant Pere de Galligants i l’ermita de Sant Nicolau que li fa companyia permanentment.

Sant Pere de Galligants és una antiga abadia benedictina situada al costat del riu Galligants.Des de 1857 és la seu a Girona del Museu d'Arqueologia de Catalunya.. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional. De l'antic monestir n'han restat l'església amb el seu claustre. Passem pel pont damunt el riu per anar a cercar la llera del riu i iniciar el camí cap a Sant Daniel. “El Galligants és un dels quatre rius de Girona. El Galligants neix a les Gavarres i s'escola fins al pla de Girona a través de la vall de Sant Daniel, on s'uneix al riu Onyar i aquest alhora ho fa al Ter al cap de pocs metres. El tram urbà del riu se situa entre els burgs medievals de Sant Feliu i de Sant Pere. L'any 1843 el Galligants fou el causant d'una de les pitjors inundacions de la ciutat, en la qual es negaren els barris de Sant Pere i de la Barca i moriren unes 100 persones de la classe obrera”.(Viquipèdia)


Foto: Martí Mataró
Anem tirant riu amunt (el riu està sec) fins arribar a la font del Bisbe on travessem el petit pont medieval per agafar el camí de Sant Daniel. El brollador d’aigua està ornamentat amb una carassa que representa el cap d’un felí, difícilment identificable degut a la brevetat dels trets i el pas del temps. Unes grans plaques de pedra formen la paret on s’encasta la carassa. De la boca surt l’aigua que en general i perquè no es perdi, esta tapada per un tap. Per la inscripció en la paret de la Font,  sabem que fou restaurada el 1727 i feta de nou el 1807. Pel seu nom es pot aventurar la intervenció d’un prelat en la seva construcció o reforma…? Durant l’any 2010 és va a procedir a descontaminar La Font del Bisbe. La Font del Bisbe és una font natural de Girona, que està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Ens trobem a Sant Daniel i aviat estem davant el Monestir. “Sant Daniel és un antic municipi agregat a Girona el 1963. És a la vall del mateix nom, a l'est del barri vell de la ciutat i al peu de mont de les Gavarres. El riu Galligants travessa la vall. Aquest antic municipi és un dels paratges naturals del municipi de Girona, amb una flora i una fauna molt riques i un bon nombre de fonts. Té, a més, un edifici singular, com és el monestir romànic de Sant Daniel. A principis dels anys 1990 la construcció de la variant de la carretera N-II va dividir la vall en dos. Unes poques restes arqueològiques permeten pensar en alguna mena de poblament romà a la vall. Situada a l'est de la ciutat de Girona, la vall rebia diversos noms, segons la documentació més antiga: Vall Bascona, Vall Ombrosa, Vall Tenebrosa, Vall Profunda, Vall de la foscor. En la zona en què després hi haurà el monestir, hi havia un petit assentament al voltant d'una capella preromànica dedicada originàriament a Sant Salvador, la qual pertanyia al Bisbat de Girona. Des del final del s. XI ja apareix documentada com a Vall de Sant Daniel amb motiu de l'arribada de les despulles de sant Daniel d'Armènia, vers l'any 888, segons la tradició.

El creixement posterior del monestir va comportar el paral•lel augment de la colonització de la vall i de l'activitat econòmica de la zona: un nucli urbà petit al voltant del monestir i nombrosos masos dispersos per la vall i vessants adjacents (gairebé tot propietat del monestir), conformació que arriba fins als nostres dies. Una de les construccions de l'època plenament funcional encara avui és l'anomenat pont de la Font del Bisbe, l'únic medieval que té el municipi de Girona. La vall era aleshores a l'inici del camí de Girona cap a Madremanya i La Bisbal, és a dir, un lloc de pas cap a l'Empordà travessant el Massís de les Gavarres. D'altra banda, el camí d'accés habitual entre la vall i la ciutat de Girona era el que comunica el pont de la font del Bisbe, la Torre Gironella i el portal de Sant Cristòfol” (viquipèdia)

Foto: Quico Villà
Seguim caminant fins arribar a la font del Ferro, una deu d’aigua ferruginosa, tal com indica la inscripció de l’antiga ubicació de la font: “Manso Pi. Agua Ferruginosa.1862” . Abillada amb diverses barbacoes fixes, els excursionistes poden preparar-s’hi els àpats utilitzant aquestes instal•lacions i les taules i bancs que hi ha disposats.

Ara ens enfilem una mica per fer drecera (la part més feréstega del dia) i arribar al camí que ens portarà fins el Turó d’en Garcia que ens ofereix una vista privilegiada de la Catedral, l’església de Sant Feliu, les cases de Sant Daniel i la part del darrere de Montjuïc. El lloc idoni per apreciar una de les parts més desconegudes de la ciutat, el seu cul.

Foto: Quico Villà
Continuem caminant fins arribar a la plaça de la Sardana, dins l’anella verda de Girona, i girem a l’esquerra per començar a enlairar-nos fins arribar a la muntanya del Calvari, de 174 metres. Com el seu nom indica, el Via-Crucis de la ciutat es troba en aquesta muntanya, i finalitza amb una capella sota el cim del turó. Uns quants arribem fins dalt, la resta es queden al coll.

Saltem la petita carena del grup de cases Torre Gironella i anem, pel carrer asfaltat, fins a la torre d’Alfons XII. 
Aquesta antiga fortificació és un dels punts més elevats dels voltants de la ciutat i constitueix una gran talaia de 160 metres d’altitud que permet obtenir una magnífica panoràmica de tota la ciutat, de sud a nord, amb la Devesa i més enllà els pirineus, amb el Canigó i el Puig Neulós, com teló de fons, tot recorrent el perímetre, habilitat com a camí, que l’envolta. 



La torre d’Alfons XII, a la muntanya de les Pedreres. En primer terme soldats de la guarnició. 1905-1911. Autor desconegut. CRDI. Ajuntament de Girona.

Ara baixem fins a peu de muralles per enfilar-nos al camí de ronda i anar a cercar La Torre Gironella, El castell de Girona, de La que Bernat Desc lot deia que “...en El lloc més alt de la ciutat… hi ha una torre que és molt bella, forta i alta, de mur de pedra, gruixut i de calç, que te el nom de Torre Gironella i és la major força de la ciutat (Crònica, cap. CLIII), està situat al vèrtex oriental i punt culminant de la Força Vella, a 60 metres sobre el nivell de l’Onyar. Construïda al segle XI, aprofitant una altra fortificació romana, s’esfondrà el 1404, i va ser refeta a partir de 1411; en la guerra civil catalana del segle XV va patir nous danys, i tornà a ser fortificada, per Joana Enríquez, el 1467. Va ser volada per ordre de Napoleó el 1814, en retirar-se els francesos de la ciutat..

 

Dibuix de Girona, des del nord. A l'esquerra s'observa la Torre Gironella

Les muralles de Girona són el conjunt d'elements defensius (muralles, castells, torres, portals i baluards) que envolten el nucli històric de la ciutat. Les muralles de Girona estan declarades com a bé cultural d'interès nacional, amb la denominació de "Muralles i portals". 

Foto: Quico Villà
Acabem el camí de ronda als absis de la catedral. Ens traslladem a la façana i baixem la majestuosa escalinata. Aquí ens fem la foto de grup, asseguts a les escales. Seguidament reprenem el camí direcció a Sant Feliu, passem per la baixada de Sant Feliu i anem a parar a la lleona. Alguns li besen el cul per assegurar el retorn a la ciutat. Travessem el pont i anem a dinar al restaurant l’Argadà, a la plaça davant de correus.

Foto: Martí Mataró


Acabat l’àpat travessem la Devesa. La Devesa és un dels espais més emblemàtics i característics de Girona. Es tracta d’un gran parc de més de 40 hectàrees de terreny, de les quals aproximadament tres quartes parts estan ocupades per plàtans que es disposen en àmplies avingudes que formen un total de 6 illes.(http://www.naturalocal.net) A l’altre costat del riu tenim el Parc de les Ribes del Ter i per arribar-hi passem per la Palanca d'estructura metàl•lica i part d'obra de formigó, amb elements de fusta, que travessa el Ter en diagonal. Té una llargada d'uns 100 metres i una amplada de poc més de 2 metres. Exclusivament pensada per a l'ús vianants. Arribem pràcticament al pàrquing on tenim els cotxes i retornem cap a casa.

Ens ha fet un dia magnífic. Ha començat tot ennuvolat però el vent tramuntana a fet fora les boires per mostrar-nos un cel molt clar. Una mica fresquet també.
Quico Villà