236 · Pels cingles de Gallifa

31.1.2018 | 4,38h | 10,7km | 533mts



Foto: Quico Villà

Fotos: Fermí Sicília Quico Villà Isabel Navarra



Guia: Fermí Sicília. Esther Cojo, Xavier Domènech, Ímma Aymerich, Pep Palo, Esteve Palacios, Jaume Roig, Núria Podio, Soco Salgado, Pep Garriga, Paco Hernández, Joan Vera, Miguel González, Isabel Navarra, Rossend Sellés i Quico Villà.

Aprofitem el darrer dia anticiclònic d’aquest mes de gener. Diuen els homes del temps que a partir de demà hi haurà un canvi radical del mateix. El cert és que l’hem encertat, hem tingut un día magnífic i amb una gran visibilitat que ens ha permès gaudir de grans panoràmiques. Avui anem als Cingles de Sant Sadurní, també coneguts com a Cingles de Gallifa, que són un conjunt de cingleres i relleus que formen part de la Serralada Prelitoral i que separen l'altiplà del Moianès de la depressió del Vallès. Estan situats dins del terme municipal de Gallifa, a la comarca del Vallès Occidental.

Deixem els cotxes just al Km 11 de la carretera que va de Sant Feliu de Codines a Gallifa, abans d’arribar a aquest darrer poble. Al costat d’una gran corba hi ha un lloc ampli per deixar els cotxes còmodament. Estem al pla de Cabanyelles Al damunt tenim la mola de la Roca, o de Gallifa o de Sant Sadurní, que ens impressiona per la seva majestuositat i per pensar que és aquí on hem de pujar. Es troba dins el llistat dels 100 Cims de la FEEC. Travessem la carretera per agafar un camí rogenc i cercar el sender anomenat “Camí dels Feliuans”, en referència als habitants del poble de Sant Feliu de Codines, els quals feien aquest recorregut cada 29 de Novembre, din l’aplec de Sant Sadurní.

És un camí planer que ens acosta fins la casa de La Roca. “La Roca és una masia molt gran del terme municipal de Gallifa, a la comarca del Vallès Occidental. Està situada a 561,9 metres d'altitud en el sector nord-est del terme, molt a prop del termenal amb Sant Feliu de Codines, enlairada al nord del punt quilomètric 12 de la carretera BP-1241. És a la dreta del torrent de la Pinassa i a l'esquerra del torrent de l'Espeltar, en un contrafort, denominat Serrat del Camell, del vessant oriental del cim de la Mola, també coneguda com a Muntanya de Sant Sadurní. Al cim d'aquesta muntanya hi ha l'ermita romànica de Sant Sadurní de Gallifa, o de la Roca, pel fet de trobar-se en terres de la masia de la Roca. S'hi accedeix per una pista rural privada, ja que només mena a aquesta masia, que surt cap al nord-oest des del punt quilomètric 11,5 de la carretera esmentada i mena a la Roca en 1,5 quilòmetres de recorregut.”(Viquipèdia). Abans d’arribar-hi, però, girem a l’esquerra i comencem a enlairar-nos poc a poc. Anem fent i caminem durant una horeta fins plantar-nos sota mateix del morro del cingle on aprofitem un espai pla i assolellat per esmorzar.


Foto: Quico Villà
Reprenem la caminada i ho fem per un corriol dret, de cara al morro esmentat, per tal de pujar dalt la Mola per una drecera. Mica en mica es va embolicant la cosa, la vegetació ha anat tapant el camí poc usat i el nostre guia, en Fermí, que havia fet el trajecte, decideix tirar enrere davant les dificultats i embrollament de la zona. Desfem el que havíem pujat i comencem a flanquejar per un corriol planer per donar la volta a la Mola fins a retrobar el camí dels Feliuans esmentat anteriorment. Val a dir que aquest corriol és molt agradable de fer. Arribats a la cruïlla amb el camí dels Feliuans, ens trobem sota el cingle i comencem a pujar una mica més durament. Per superar-lo passem pel collet de la Pedra, un pas entre roques on i trobem uns ferros al mig del camí per evitar, sembla ser, que passi el bestiar gros. A partir d’aquí el camí ens regala un traç més suau, s’eixampla, veiem el gran casal de Les Pujadetes a la dreta, dalt la carena, fins que arribem al Collet de Sant Sadurní on hi ha dos grans exemplars d’alzina, una cruïlla de camins i un rètol indicatiu. Seguim la pista (pots pujar més directe per un corriol) fins arribar a l’ermita romànica de Sant Sadurní.


Foto: Fermí Sicília
“Sant Sadurní de Gallifa o de la Roca és una ermita romànica al municipi de Gallifa, al Vallès Occidental. És al cim de la Mola, a 942,3 metres d'altitud. És al nord-est del poble de Gallifa, a l'extrem meridional del Serrat Punxegut. Dóna nom als Cingles de Sant Sadurní, que envolten la pràctica totalitat de la Mola, el Turó de la Pinassa i el Morral del Puig. És en terres de la masia de la Roca, per la qual cosa també és coneguda com a Sant Sadurní de la Roca. És un edifici que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Des del cim de la Mola hi ha una panoràmica excel•lent sobre el Vallès i el Moianès. Just al costat de l'ermita hi ha el mirador de la Guineu, des d'on s'aconsegueixen unes fantàstiques vistes del Prepirineu, Moià, Centelles i el Puigsagordi, Sant Feliu de Codines, el Vallès, la Mola de Sant Llorenç del Munt i Montserrat. S'hi pot arribar a peu seguint diversos itineraris que comencen a Castellterçol, a Gallifa o a Sant Feliu de Codines. L'ermita de Sant Sadurní es dreça a 951 m d'altitud, amb la casa dels ermitans adossada a ponent i un cos de planta quadrada al mur de migdia. La capella és preromànica del segle X mentre que l'absis és del final del segle XI. És un edifici de nau única, de planta trapezoïdal, coberta amb volta de canó, amb absis semicircular més estret que la nau, amb tres finestres de doble esqueixada. Aquest està decorat amb arcuacions i lesenes llombardes que acaben en un sòcol. Al seu costat hi ha un cos quadrat de dos pisos, afegit segurament durant el segle XII, que podria ser la base d'un campanar. El 1714 s'edificà la casa dels ermitans, adossada a la nau i actualment abandonada. 

Adossat i a tocar de l'absis hi ha un cos de planta quadrada i dos pisos; sembla ser d'un edifici preromànic del segle X. La seva funció no és clara, podia ser d'un ús de campanar o de torre de defensa. Es té constància del paratge des de l’any 939 quan Ató vengué al levita Guadamir una finca que termenejava amb la domus (terme del llatí vulgar per a referir-se a una casa o edifici), de Sant Sadurní. En una butlla del papa Benet VII de l'any 978 en què es defineix els límits del Bisbat de Vic, i figura la muntanya de Sant Sadurní. En un document de l'any 1063 consta que un tal Bonfill dóna a l'església dos mancusos (moneda d'or medieval amb un pes de quatre grams). De l'àrab mangúx-gravat això permet suposar que devien fer-s'hi obres importants. 


Foto: Fermí Sicília
L'any 1316 era un priorat del monestir de la Portella i, mentre en depengué, hi hagué una petita comunitat i, sempre, almenys amb un capellà. En el segle XVII l'edifici estava en molt mal estat i el bisbe prohibí, l'any 1604, celebrar-hi missa.” (Viquipèdia) Ens explaiem i gaudim de la vista, fem la foto de grup, comentem una mica la pujada, que per salvar els 445 metres de desnivell fins el cim ho fa en escassos cinc quilòmetres. 

Hi ha respecte de Gallifa i d’aquest cim de 951 metres d’alçada, tota mena d’històries; el topònim algú el deriva de gallus com s’anomenava als iniciats en el culte de la deessa Cíbele, a la que es coneix també com Gran Mare, i a la que justament adorarien en aquest altiplà que corona els cingles, l’actual ermita estaria construïda damunt de l’anterior dedicada a la deessa; també hi ha qui afirma l’existència prèvia d’una torre de guaita i senyals – edificada pels àrabs - en el lloc on es troba avui l’ermita de Sant Sadurní de Gallifa, el lloc depenent del Caid de Caldes de Montbui, era del tot idoni per desenvolupar-hi les funcions esmentades de guaita i senyals , en relació amb les terres d’Uixols, avui partides entre Granera i Castellterçol, i la pròpia Gallifa , Sant Llorenç de Savall, i les terres de l’Alt Vallès, distribuïdes avui en els termes de Sentmenat i Castellar del Vallès; si admetem aquesta segona tesi és forçós fer-nos la pregunta del nom que tenia aquest punt abans de ser conquerit pels cristians.” 

Reprenem el retorn pel mateix camí fins arribar a la cruïlla del camí de Feliuans, sota la cinglera, que ara seguirem avall, en direcció a la Roca. Aquest camí ple de xaragalls és una mica com un  camí de cabres que demana de tota atenció, tant pel que fa al sòl, ple de pedres i formes irregulars, com al vol, amb abundor de rames baixes que formen durant molts trossos com un túnel que cal vigilar de no ensopegar amb una branca i obrir-te la clepsa. Creuem pel llit eixut d’un barranc quines parets, però, palesen que l’aigua ha baixat amb força en d’altres moments. Arribem al pont de La Roca i passem pe un corriol pel darrera la casa fins a recuperar el camí inicial de la jornada que ens porta fins l’aparcament.
Quico Villà