235 · Camins de Riells

24.1.2018 | 3,18h | 10,9km | 310mts


Foto: Fermí Sicília




Guia: Quico Costa. Xina Garcia, Josep Carrillo, Xavier Domènech, Ímma Aymerich, César Milián, Francesca Fradera, Francesc Parera, Montse Dalmau, Pep Palo, Assumpta Duran, Elena Morón, Pere Vilardebò, Fermí Sicília, Mari Sanàbria,  Esteve Palacios, Jaume Roig, Núria Podio, Soco Salgado, Pep Garriga, Paco Hernández, Joan Vera, Cose Montserrat, Rosa Amat i Quico Villà.


Sortim d’Argentona direcció a Bigues. Tothom té l’enllaç enviat per en Quico Costa indicant el camí, però serveix de ben poc. La furgo d’en Palo, sembla ser que amb quatre GPS incorporats, es dedica a donar voltes per aquests poblets del Vallès Oriental sota els cingles del Bertí, seguit pel cotxe de la família Parera-Fradera, fins que s’han cansat i han anat per les seves. Total, que hem estat esperant a Bigues una bona estona a la plaça davant el Centre Cultural, on hi ha l’aparcament indicat en el whap, cercant el sol ja que estàvem a 6º. Deixem els comentaris aparcats.

“Bigues i Riells és un municipi a la comarca al Vallès Oriental, amb capital actualment a Bigues (al segle XIX la capitalitat municipal era a Riells del Fai). Està format pels pobles de Bigues i Riells del Fai i un munt d'urbanitzacions, de segona residència. Els dos pobles havien tingut ajuntaments separats, però des de mitjan segle XIX estan integrats en el mateix terme municipal, així com l'antiga parròquia rural de Sant Mateu de Montbui.

El terme de Bigues i Riells està situat a banda i banda del riu Tenes, al lloc on aquest riu abandona la zona muntanyosa inicial, al Moianès, i comença a discórrer per la plana del Vallès. Pertany al terme municipal de Bigues i Riells l'antic monestir benedictí de Sant Miquel del Fai, que, tanmateix, té l'accés per carretera des de Sant Feliu de Codines”.(Viquipèdia)

Iniciem la caminada agafant la direcció que indica cap el cementiri, tot passant davant el poliesportiu i l’escola. Al cap d’una estoneta entrem per la urbanització del Veïnat i arribem a can Frare. Comencem a flairar aromes no massa encisadors ja que les corts de bestiar boví freqüenten la zona amb quantitat i al mateix temps també estan femant els camps. Aquests perfums pagesos ens aniran acompanyant intermitentment durant tota l’excursió. Això és aire sa, km zero i de proximitat a “tope”.

Aviat arribem a Can Jeroni i al cap d’uns dos-cents metres visitem els Forns De can Jeroni. Es tracta de dues estructures clarament diferenciades que es troben al nord de la masia de can Jeroni (Bigues), a la riba dreta del torrent, lleugerament elevades i enmig d’un clap de bosc (41º 41’ 008 – 002º 13’ 196 – 275). El primer és un forn d’obra de dos metres d’ample per 2,20 m de profunditat. A la banda de muntanya (est), encara presenta la part inferior de la paret que tancava el forn. S’observen disset forats (fumaroles) que comuniquen el forn amb l’olla (un metre de profunditat). Aquesta té planta circular i s’hi accedeix per un corredor de mig metre, tot fet en argila cuita. L’interior està ocupat per una columna circular. Presenta una important analogia formal amb el que s’anomenen forns ibèrics, però el material que apareix a la zona (maons i teules) no corresponen a aquesta datació. La segona estructura es troba a escassos metres de l’anterior, en el mateix marge. Es va descriure com una estructura indeterminada que podria correspondre a un forn de pega, segons l’Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Presenta la forma d’una gran olla feta amb terra cuita. Fa uns dos metres de diàmetre en la seva part més ampla i una mica més d’un metre i mig d’altura.

Recuperem el camí i ens enfilem al Pla Vermell, passem al costat d’un lloc d’entrenament de gossos (Big-Fai) i quan arribem a la cruïlla amb una pista, esmorzem. Seguim el camí direcció a Can Prat de la Riba i Can Mas de Baix. “Can Prat de la Riba és una masia al poble de Bigues. La imatge actual respon a una ampliació feta a finals del segle XX. És al sector de ponent del terme del poble de Bigues, ja ratllant el terme del de Riells del Fai. És a l'esquerra del torrent del Quirze, al nord-oest de Can Mas de Baix i al sud-est de Can Mas de Dalt. És a ponent de la Baga de Can Prat, al nord-oest de les Vinyes del Margarit i en el vessant nord del Turó del Rull.


Can Prat de la Riba el 1915

Està inclosa a l’Inventari del patrimoni cultural i en el Catàleg de masies i cases rurals de Bigues i Riells. Fou la casa pairal dels Prat de la Riba, fins que l'avi d'Enric Prat de la Riba i Sarrà, Ignasi Prat de la Riba i Padrós, morí en un assalt sofert per la masia. La seva vídua, àvia de l'il•lustre polític, després del fet es traslladà a Castellterçol, on s'arrelà des d'aleshores la família que duia el nom de la masia”.(Viquipèdia).

Fem un gir a la dreta i el camí fa baixada per començar, al cap de ben poc, la pujada del dia. Poc a poc anem amunt cap a Can Quintanes i el seu serrat. El Serrat de Can Quintanes separa les dues unitats del territori municipal: la del poble de Riells del Fai i la del de Bigues. Està situat a llevant de Riells del Fai, i forma un dels contraforts meridionals dels Cingles de Bertí, en el seu sector central-meridional. Separa les valls del torrent de Can Pagès i del de Can Canals. A la part alta d'aquest serrat es troba el Turó Roig. Can Quintanes és una masia que pertany al veïnat de masies disperses del mateix nom. A ponent seu hi ha la masia de Can Berga. És la masia de més a llevant del veïnat, aturonada en un cap de carena.


Foto: Fermí Sicília
Tot a l'entorn seu hi ha topònims que duen Can Quintanes en el nom: al nord de la masia, les Costes d'en Quintanes i el Bosc de Can Quintanes; a llevant, la Baga de Quintanes i el Serrat de Can Quintanes, al sud-oest, els Camps de Can Quintanes, i tot a l'entorn, el veïnat de masies disperses del mateix nom de la masia. Està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals de Bigues i Riells.

No arribem a la casa ja que agafem un corriol que s’enfila a l’esquerra del camí i que ens permet fer una mica de drecera fins arribar pràcticament a la urbanització dels Boscos de Riells, dalt la carena. Abans, però, fem esment del Turó de les Onze Hores, situat damunt de Can Quintanes per l’espectacularitat del seu morro sobresortint de la cinglera. “El Turó de les Onze Hores o castell d'en Bes, de 760 m d'alçada, és la punta d'un cingle que, vist des de Riells del Fai, sembla un pic ben diferenciat que s'aixeca 350 m per sobre del poble.

El turó, igual que tota la cinglera que segueix fins al coll Tripeta. està format per dos cinturons de roques de diferent constitució. El primer és una roca vermellosa formada per conglomerats del paleocè de l'era terciària i el segon per gresos blanquinosos marins de l'eocè de l'era terciària.

Per les seves característiques, geològica, estratègica i de diversitat ambiental, a la cinglera i zones culminants s'hi troba l'àliga perdiguera, una au molt amenaçada i en clara recessió a Catalunya. L'indret proper al turó i al torrent de l'Ollar es considera com àrea de major sensibilitat faunística, que recomana minimitzar la presencia i activitat humana.

Per tant, es recomana restringir-hi el pas i qualsevol activitat de lleure que pugui afectar la fauna, durant el temps de cria de rapinyaires rupícoles, del 31 de desembre al 30 de juny”. (Ajuntament de Bigues i Riells). Ara ja hem fet tota la pujada del dia i comencem a baixar cap el poble de Riells per la urbanització. Els Boscos de Riells, en alguns mapes erròniament denominats Boscos de Can Riells, és el nom de la urbanització. Es tracta d'una urbanització amb un nom artificiós però ajustat a la seva realitat paisatgística. Es tracta d'un topònim de creació recent, de caràcter artificial, però inspirat en la presència de nombrosos boscos al sud, sud-est i est de la urbanització.

Arribem al nucli de Riells on trobem l’església de Sant Vicenç amb les seves curiositats: una figuera dalt el campanar, un conjunt de rajoles enganxades a la paret del cementiri amb bonics dibuixos de caire infantil representant l’oració del “Parenostre”, un pany de tres claus sense forats a la fusta, un forat a la porta per a la bústia, una cabina de telèfons darrera l’església, a la plaça, de les poques que deuen quedar a Espanya al costat d’una bústia ben groga de Correus. I totes les bombetes a punt per celebrar les festes corresponents al llarg de l’any penjades a la plaça.


Foto: Fermí Sicília
Sant Vicenç de Riells és l'església parroquial d'origen romànic. En un document del 971 ja es parla de la basilica Sancti Vincencii, in villa nuncupata Riello, L'any 1045 el bisbe Guislabert de Barcelona la va unir al monestir de Sant Miquel del Fai, i durant segles fou aquest monestir qui designava els rectors de Sant Vicenç de Riells. Al segle XVI, a causa de la poca feligresia que tenia, va passar a ser sufragània de Sant Pere de Bigues. Entre els segles XVI i XVIII fou refeta diverses vegades, i va perdre gairebé totes les restes antigues. L'únic fragment romànic que conserva és una part del mur de sota el campanar, a l'angle nord-occidental del temple, sota un ull de bou d'època barroca. Al Museu Diocesà de Barcelona es conserva una creu patriarcal i reliquiari romànica procedent d'aquesta església. Duu el número 101 de l'inventari d'aquest Museu.

Feta la fotografia de rigor a la plaça de l’església, tirem avall fins a trobar la carretera, el restaurant la Parada amb reivindicació de rotonda. Agafem un corriol que va resseguint el riu Tenes fins a Bigues, paral•lel a la carretera, amb arbres de ribera que en aquests moments estan despullats. Arribem a Bigues però no entrem al poble, continuem anant pel costat del riu, travessem un pont, passem davant el veïnat de la Torre, tornem a travessar el riu per una passera feta amb dos taulons i entrem al poble per l’antic escorxador, ara abandonat, fins arribar a l’aparcament.
Quico Villà