233 · Per Sant Gregori

10.1.2018 | 3,29h | 12,1km | 225mts






Fotos: Quico



Guia: Rossend Sellés. Josep Carrillo, Tomi Rodríguez, Esther Cojo, Xavier Domènech, Ímma Aymerich, Miguel González, César Milián, Francesca Fradera, Francesc Parera, Montse Dalmau, Pep Palo, Assumpta Duran i Quico Villà.


Reprenem la temporada després del descans nadalenc. Ho fem suaument caminant pel trajecte de les fonts de Sant Gregori, a les terres gironines, al nord del Gironès, més concretament a la part baixa de la Vall de Llémena.

“La Vall de la Llémena és una subcomarca emmarcada en la conca fluvial de la riera de Llémena. Administrativament pertany en gran part a la comarca del Gironès excepte, aproximadament, el primer terç de la vall que és situat dins la comarca de la Garrotxa. Els municipis a què pertany són: Sant Aniol de Finestres, Sant Martí de Llémena, Canet d'Adri i Sant Gregori.

La seva situació la defineix com un dels conjunts orogràfics més orientals de la Serralada Transversal catalana. Les unitats físiques que engloben aquesta subcomarca són, òbviament, la vall fluvial pròpiament dita i el conjunt de serralades i massissos muntanyosos que l'envolten; el conjunt té una orientació nord-oest/sud-est i abraça aproximadament una extensió de 185 km². D'origen fluvial clàssic (erosió i sedimentació), se situa entre les cotes 100 i 500 d'altitud. Geomorfològicament es divideix en tres segments:

El primer segment aniria des del poble de Sant Aniol de Finestres fins al Pla de Sant Joan. El segon segment  tindria els extrems entre el Pla de Sant Joan i Ginestar. El tercer i últim segment es correspondria amb el que es coneix com a pla de Sant Gregori, una extensa planícia al•luvial interrompuda pel sud pel pas del riu Ter on hi desemboca la riera i que transiciona cap a l'est amb el pla de Domeny i la ciutat de Girona. Cal destacar que al llarg de tota la vall s'hi poden trobar rastres d'activitat volcànica de, com a mínim, 40.000 anys d'antiguitat.
Les diverses formacions muntanyoses que envolten la vall formen part dels contraforts més orientals de la Serralada Transversal. Són totes majoritàriament de tipus calcari amb petites agrupacions de pedra magmàtica.




A causa de la seva ubicació, més enllà de la Depressió Prelitoral Catalana, la seva orientació i, sobretot, a causa del congost central presenta dues variants climàtiques diferenciades: per una banda a tota la vall baixa i gran part del congost s'hi veu un clima mediterrani amb certa influència continental, mentre que la vall alta es distingeix un clima més aviat proper al continental humit.

Pel que fa a la distribució i tipologia de la vegetació, guarden un fort paral•lelisme amb aquestes variants climàtiques: així en el pla de Sant Gregori hi detectem boscos típicament mediterranis amb una gran presència de pi pinyoner i alzina surera i de la característica vegetació de ribera al voltant de la riera (plàtans, oms, etc.), a més del clàssic sotabosc arbustiu (amb predomini del bruc) i abundants plantes aromàtiques propi d'aquests climes.

En general es tracta d'un territori amb poca població: la mitjana de densitat no arriba als 20 hab./km². A més la seva distribució és molt desigual, ja que més del 60% de la població es concentra en la quarta part més baixa de la conca de la Llémena, és a dir: al poble de Sant Gregori i els seus voltants. El sector dominant a la vall és l'agrícola encara que amb diverses especialitzacions zonals. Hi ha explotacions ramaderes a la vall alta. També cal destacar certa activitat d'extracció i embotellament d'aigua de deu concentrada a Sant Aniol.

L'activitat pròpiament dita industrial es concentra en el municipi de Sant Gregori i més concretament a la zona més propera a la ciutat de Girona en ple pla de Domeny i, per tant, fora de l'àmbit de la vall.

Destaca també un incipient desenvolupament del turisme en tota la vall gràcies a la creació i consolidació d'una oferta, no abundant però si variada, centrada sobretot en l'hostaleria de caràcter rural i la restauració amb alguns establiments molt apreciats a Girona i que fins i tot comencen a ser reconeguts a Barcelona”. (Viquipèdia)

Deixem els cotxes a l’Espai la Pineda, al costat de a zona esportiva, on hi ha un ampli aparcament. L'Espai la Pineda és un equipament municipal de Sant Gregori centrat principalment en l'àmbit cultural. Es va inaugurar l'any 2008, des de llavors ha acollit espectacles de diferents formats i temàtiques. L'equipament depèn de l'àrea de cultura de l'Ajuntament de Sant Gregori i manté una programació cultural al llarg de l'any amb diferents espectacles: teatre, concerts, màgia, animació infantil, etc... Dins l'equipament hi ha diverses sales on s'hi realitzen activitats regulars o puntuals al llarg de l'any.




Seguim la ruta de les fonts. Una vegada travessat el pont sobre el Llémena, continuem pel camí immediat en direcció esquerra, el qual ens permet resseguir de molt a prop el riu. De fet, aquest camí ens porta fins a l’aiguabarreig de la riera de Llémena amb el Ter, tot travessant la Devesa de Can Prat. L’aiguabarreig és el punt on s’uneixen, en aquest cas, una riera i un riu, la riera de Llémena, que neix a la Serra de Finestres, amb el riu Ter.

La riera de Llémena recorre tota la Vall de Llémena, des de Sant Aniol de Finestres, passant per Sant Esteve de Llémena, Sant Martí de Llémena, Llorà, Ginestar i fins a Sant Gregori. En el seu recorregut troba diferents afluents, un dels més destacats és la Riera de Canet. Així mateix com característiques gorgues motiu d’històries i llegendes.

Aquesta confluència de cabals fa d’aquest indret un lloc d’una important biodiversitat i especial per a l’observació de fauna. Destaquem el salze i el pollancre com a vegetació de ribera,  el bernat pescaire, el blauet i el martinet de nit entre les aus, carpes i barbs entre els peixos i granotes i gripaus entre els amfibis. 

Continuem pel camí que segueix cap a la dreta paral•lel al Ter i que ens porta a trobar el camí que creua el riu a través del pas de la Pilastra fins a trobar la carretera asfaltada. Seguim per la carretera fins arribar a una bifurcació, tot just davant del pas de la barca amb Bescanó, que seguirem a la dreta. Per aquest mateix camí, ja a l’interior d’un bosc d’alzines i roures, arribem a la font d’en Coromines. Es tracta d’una font ferruginosa i picant, que porta una gran quantitat de ferro i carbonats , i per aquest motiu, la seva aigua presenta una coloració vermellosa. Està situada dins d’un edifici que antigament va ser una planta embotelladora d’aigua, però que avui en dia està en estat ruïnós i només resten les quatre parets.  Esmorzem i fem la foto de grup del dia a més d’una selfie “made in” Rossend.

Seguim pel camí que s'enfila al costat dret, fent algunes fortes marrades, fins que trobarem el camí de l'Argelaguet o de Sant Grau. En aquest punt, caldrà travessar el camí i agafar un corriol que passa just a tocar de can Clarà. Seguim aquest corriol de baixada, resseguint un bon tram de la tanca, per anar finalment a la font del Raig situada en un paratge ombrívol, i de les tres fonts, és l’única que no és ferruginosa. Molts veïns de Sant Gregori consideren que és una aigua molt bona i sovint s’hi desplacen per omplir-hi ampolles o garrafes. És un lloc ideal per parar-hi a descansar i, potser, fer-hi un mos, ja que compta amb unes taules i bancs de fusta per poder asseure’s. Avui no raja, però!

L'itinerari continua des de la font per un camí accessible als cotxes que arriba fins a un camí asfaltat. Un cop aquí, primer caldrà baixar a la dreta i després tombar a l'esquerra, prosseguint per la carretera que passa a tocar del castell de Sant Gregori. Aquest edifici gòtic del segle XIV també és interessant d’observar. Es tracta del Casal del Margarit, que va tenir un paper destacat en la guerra del Remences. (avui, lloc d’esdeveniments amb càtering)




Seguim la carretera fins arribar al veïnat de l’Església. L’església de Sant Gregori és d'una nau, amb creuer de grans dimensions i capçalera amb tres absis, dels quals se'n conserven dos, amb decoració d'arquets llombards a l'exterior.  Al segle XVI s'hi construí el cor, i al XVII les capelles del Roser i del Sant Crist, a més del campanar, sobre el creuer, de torre de planta quadrada de dos nivells i coronament piramidal. Al segle XVIII es construí la sagristia i s'allargà l'edifici per ponent, amb la construcció de les noves capelles del Sagrat Cor i de Sant Andreu, el comunidor i la façana actual. Durant les restauracions interiors de l'any 1984 s'hi van trobar tres lipsanoteques de fusta amb relíquies i documents dels segles XI a XIV, entre els quals les actes de consagració de l'església. Darrera, hi ha una creu de terme gòtica, del segle XV, destruïda l'any 1936 i reconstruïda posteriorment.  L’any 1998 es va restaurar l’exterior de l’església.

 Passem, ben bé, pel costat de l'església parroquial i continuem seguint el camí que condueix cap al cementiri, deixant-lo a mà esquerra, per agafar el camí de Sant Grau que ens haurà de portar fins a la font de can Verdaguer. És coneguda popularment amb el nom de Font Groga (fent referència a la seva coloració) o Font Picant, pel gust de la seva aigua que, a més de ser molt rica en ferro, també presenta un alt contingut en carbonats i bicarbonats. Aquest darrer element de l’aigua també fa que s’hi puguin trobar travertins. La font està situada enmig d’una arbreda de roures i alzines, i el rierol vermell que produeix acaba en una zona d’aiguamolls molt curiosa. 

Damunt la font hi ha el mas de Can Verdaguer que és un monument del municipi de Sant Gregori protegit com a bé cultural d'interès local. Tornem enrere fins tornar a recuperar el camí asfaltat. Aviat, però, a la nostra esquerra, descobrim la resclosa de Can Verdaguer “d'on neix el canal que passa per "El Molí" i rega les terres. En la documentació del mas consta que al segle XVIII ja funcionava i era feta a base de feixines i estaques de fusta que avui encara es poden veure. Entre els anys 1940-1950 la resclosa de Can Verdaguer fou substituïda per una feta d'obra ferma de fàbrica i pedra, actualment enderrocada.” (Viquipèdia) 

La resclosa de Can Verdaguer es troba situada a la riera de Llémena. Una construcció de pedra al costat de la resclosa serveix per donar pas a l'aigua a través del canal de la Comunitat de regants de Sant Gregori. Des de la seva construcció ha servit per regar els cultius pròxims a aquesta canalització que recorre part del municipi de Sant Gregori des de la zona del veïnat de l’Església fins a l'Argelaguet.

Anem seguint el riu i ben aviat ens trobem al mig d’un espai ple de tancats amb construccions pobres i maldestres, plens de ferralles, cotxes, camions, roulottes, plàstics, etc. Sembla uns magatzems de material de tria abans d’anar al drapaire dins una urbanització casolana. Arribem al Molí, que avui és un restaurant, i continuem seguint el camí paral•lel al riu que ens porta a L’Espai la Pineda on tenim els cotxes.

Avui tres dels nostres guies estan malalts: en Quico Costa amb lumbàlgia, en Fermí amb grip i en Pep Saleta amb la clavícula trencada No és massa bon començament d’any però els desitgem que es recuperin aviat. 
Quico Villà