229 · Fageda de la Grevolosa i Pic de l'Àliga

15.11.2017 | 4,35h | 9,5km | 496mts 


Foto: Quico Villà

Fotos: Quico | Assumpta Fermí

Guia: Fermí Sicília. Soco Salgado, Pep Garriga, Rossend Sellés, Miguel González, Francesca Fradera, Francesc Parera, Jaume Roig, Esther Cojo, Xavier Domènech, Joan Vera, Pep Saleta, Ímma Aymerich, Montse Dalmau,  Pep Palomar, Ímma Font, Pep Illa, Elena Morón, Pere Vilardebò, Cose Montserrat, César Milián, Assumpta Duran, Esteve Palacios, i Quico Villà.

Bon dia, molt bon dia! L’anticicló el tenim damunt i això sovint va acompanyat de dies clars, oberts, magnífics per anar a muntanya. I fred, cal dir-ho! Sortim d’Argentona amb uns dos graus de temperatura. Arribem a la Plana de Vic gairebé ratllant els quatre graus sota zero. Avui comprovem que la inversió tèrmica ens és favorable ja que quan deixem els cotxes a sota el Molí de Bracons estem a zero graus. Això no és res i ens esperona a iniciar la pujada amb empenta, amunt, cap el Pic de l’Àliga.

Agafem el camí direcció a la Baulella, a uns cent metres on hem deixat els cotxes, al voral de la carretera, sota la casa del Molí de Bracons, pujant direcció al coll de Bracons a l’esquerra. Els raigs solars travessem com poden les fulles i branques dels faigs que ens acompanyen al llarg del camí, esquitxats d’uns quants roures per poder així parlar de diversitat arbòria. El sotabosc el domina el boix, amb un grèvol de tant en tant. El camí és una estora de fulles seques, molt bonic però que a vegades cal vigilar on trepitges ja que amaguen pedres i arrels que poden entrebancar-te. La veritat és que el bosc és molt bonic però aquest any la potencialitat dels colors no és tant forta, almenys així és com hom ho percep, probablement degut a la sequedat climatològica que ens acompanya de fa molt de temps. 

Anem pujant mica en mica, suaument però sense perdó, és a dir, que el pla inclinat continua ascendent de manera contínua. El bosc és bonic i les vistes que se’ns obren a mesura que ens enlairem ens fan obrir la boca amb un ooh! Inolvidable. El Montseny, les Guilleries, la Plana de Vic, Montserrat... què més volem! Mig Catalunya al nostre esguard.



Foto: Assumpta Duran
Arribem a una cruïlla de camins dalt d’un coll que separa els vessants de la vall Salguera i el riu Ges per un cantó, el vessant de Torelló i el Puig Tossell, que és d’on venim, per l’altre i el Pic de l’Àliga que és cap on anem.  El Pic de l'Àliga és una muntanya de 1.361 metres que es troba al municipi de Sant Pere de Torelló, a la comarca d'Osona, a la serra de Curull.

A partir d’aquí la pujadeta és un pèl més punyent, però anem fent fins que el morro rocallós del Pic de l’Àliga ens ensuma i aleshores decideix fer el camí un xic més dret. No pot amb nosaltres, però, i arribem dalt on podem gaudir d’una panoràmica de 360º magnífica, amb un dia claríssim. Ara podem afegir a les vistes esmentades anteriorment el Pedraforca, el Pirineu amb el Canigó, el Cabrerès... és a dir, la part corresponent al nordest de Catalunya. Com que no hi cabem tots dalt la pedra, baixem fins un petit replà assolellat  que hi ha més avall per poder esmorzar i fer la foto de grup.

Tirem un tros enrere, reculant pel mateix camí, i una mica més enllà de la cruïlla que hem comentat, després d’un pas de bestiar, agafem el camí de l’esquerra que va flanquejant, sempre a un mateix nivell, tota la serralada direcció al coll de Bracons. Passem pel coll de Joan i anem direcció a la collada de St. Bartomeu. La característica del camí continua sent la mateixa, estora de fulla seca, pedres, i arrels pel mig de la fageda. Ara arribem al collet de la Foradada i al cap d’una estona passem pel coll de la Gallina. Anem fent, no hi ha pèrdua i trobem altres excursionistes de Barcelona, de Girona, de Calafell... que fan el camí a l’inversa. Arribem a la collada de St. Bartomeu. Ara podríem anar cap a la font Tornadissa i el Puigsacalm però no ho fem, continuem fins arribar al coll de Bracons.



Foto: Quico Villà

Toca travessar la carretera i agafar el camí que ens ha de portar a la Grevolosa. Vint minuts diu el cartell. Anem baixant i els primers faigs estan força pelats. Al cap d’una estona arribem a la font de la Grevolosa i ben aviat ens endinsem al cor de la mateixa on el que domina no és el grèvol sinó el faig, i quins faigs! Arbrers de més de 300 anys i que deuen arribar als 40 metres.

“La Fageda de la Grevolosa és un bosc de faigs situat dins la vall de la finca de la Grevolosa. Ocupa una part important de la Serra dels Llancers, la qual forma una mena de frontera natural entre la serralada Transversal i el Prepirineu i que uneix el Collsacabra amb el Puigsacalm. 

La fageda de la Grevolosa és un dels boscos més espectaculars de Catalunya. Amb més de 300 anys de vida, aquesta fageda té abres monumentals que arriben a tenir un diàmetre de més d’1 metre i més de 40 metres de llargada. A més, també s'hi troba una gran diversitat natural, tant de flora com de fauna. Degut a la seva bellesa i interés biològic, aquesta fageda està inclosa a l’espai EIN Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt.



Foto: Fermí Sicília

Actualment, per evitar l'erosió del sòl, la Generalitat, que és propietària de la finca, ha començat tasques de conservació natural perquè puguin crèixer nous faigs i els bosc es pugui regenerar.
La tardor és la millor època de l'any per visitar-la, és recomanable tant sols per gaudir de les sensacions que desperta entrar a aquest indret. Tranquil.litat, calma i inspiració.”  (http://www.nitium.com)

Travessem el bosc, espectacular i bell, acompanyats per una bona incidència dels raigs solars que ens fan gaudir encara més de l’indret. Caminem uns vint minuts més i arribem als cotxes a bona hora, arribarem cap a les dues a casa per dinar. Un dia magnífic i una excursión meravellosa. Quico Villà