225·Boscos de Breda i la font d'en Menjahòstias

11.10.2017 | 4h | 12km | 325mts 



Foto: Francesc Costa
Fotos: Isabel  |  Fermí
Guia: Francesc Costa. Josep Carrillo. Tomi Rodríguez, Francesca Fradera, Francesc Parera, Fermí Sicília, Jaume Roig, Xavier Domènech, Joan Vera, Rafaela Garcia, Rossend Sellés, Pep Saleta, Ímma Aymerich, Ímma Font, Pep Illa, Assumpta Duran, Soco Salgado, Pep Garriga, Isabel Navarra, Cose Montserrat, Esteve Palacios, Rosa Amat.



Amb la fresqueta del matí comencem a caminar a la part alta de Breda, sota l'ombra protectora d'una alzina gegant. Camí decorat de pedres, davant Ca l'Erola, que després de travessar la riera de Riells, que avui trobarem diverses vegades, ens acosta a una bòvila tancada. Al davant una muntanya gratada d'on en sortien els trastos de ceràmica que han fet famós el poble esmentat.

Ara toca pujar enmig d'un bosc de roures que encara no han tastat la tardor, verds que són i vermells d'aquí poc quan el fred arrivi. Trescant i començant a deixar enrere la fredor arribem a l'església medieval de Sant Llop de Viabrea, sant molt recomanat per diverses enfermetats. Entre els que caminem pocs han sentit a parlar de Viabrea, ara un municipi junt amb Riells. Es tracta d'un conjunt de cases de pagès esparses a l'entorn d'aquesta església dalt del turó que pergamins antics en diuen Sabruguera de Vilabrega i que ara són ruïnes.



Foto: Isabel Navarra

Baixarem per un decidit corriol ple de pedres i amb vistes al Montseny cap una pista a tocar del torrent de la Poncella, que avui baixa sec. És un tram del Gr 83 (El Camí del Canigó) que comença a Mataró. Enmig d'una vegetació variada i humida, per un llarg camí i pujada constant, arribarem al collet de Can Julià enmig de les queixes del personal que diuen que tenen gana. Doncs que ens aturarem en un lloc de sol a mossegar.

Continuem amb la panxa reparada cap a la font d'en Menjahòstia, recó bonic on es pot tastar l'aigua aspra que sempre raja, fins i tot ara que fa molt que no plou. Desfem una mica de camí i ara ja toca anar de baixada per un corriol brut que no hi passa mai ningú. I ple de bolets de les famílies perilloses de més anomenada. Vegetació aclaparadora enmig d'un sot on la llum no hi arriba mai i els verds de tots els colors engresquen. Molses que m'agraden, ocells que expliquen coses, branques i d'aquí quatre dies la tardor ho deixarà tot de fotografia.



Foto: Francesc Costa
Tornem a trobar la riera de Riells que baixa amb força aigua que arreplega dels vessants del Montseny. Aquí cal trevessar-la una mica a precari tot i que hi ha pedres que ho fan més fàcil, però també és fàcil relliscar com li passa malauradament a la companya Francesca, sense que la cosa passi a majors. Vaja que no hem avisat cap helicòpter.

Després de cercar i no trobar la font del Pigot una altre vegada toca passar la riera esmentada, aquest cop sense perill que hi ha pont. I de seguida comença un llarg camí planer entre boscos ara de roures, ara d'alzines i a vegades alguna pinassa. Ens durà en un petit recó bonic decorat per la ruïna del molí d'en Bosc, un forn de ceràmica i la font Pintoresca a la que s'arriba després de passar un pont de fusta sobre la riera que no tornaré a esmentar. Ens estintolem en amable conversa perquè el lloc acompanya: fulles de colors i el soroll de l'aigua que baixa i l'ombra de gegantins arbres ben alimentats.

Ja estem acabant la jornada, abans però veiem la ruïna d'una farga i a tocar de Breda una plantació atapeïda de prims pins que recorden les famoses llances que un tal Velázquez va dibuixar també a Breda.
Francesc Costa