224·Les Roques del Rei, a Sant Hilari Sacalm

4.10.2017 | 4'10h | 12km | 510mts 



Foto: Fermí Sicilia

Fotos: Quico | Isabel | Fermí



Guia: Josep Carrillo. Tomi Rodríguez, Francesca Fradera,  Fermí Sicília, Jaume Roig, Esther Cojo, Xavier Domènech, Joan Pallàs, Joan Vera, Rossend Sellés, Pep Saleta, Ímma Aymerich, Montse Serra, Joan Puig, Xavier Vilert, Montse Dalmau, Pep Palomar, Pep Illa, Soco Salgado, Pep Garriga, Lali Canals,  Isabel Navarra, i Quico Villà.

Marxem de fosc i es presenta un bon dia. Arribem a Sant Hilari on ens esperen els arenyencs i els del Barcelonès; ens cal esperar, però,  un despistat que està venint acompanyat dels seus cans. Aviat i som tots i en Josep Carrillo, que porta la sortida, passa al davant amb el cotxe. Agafem el camí cap el polígon industrial de Can Garriga, passem naus industrials i vivers d’arbrers diversos (alzines, sureres, avets...) fins endinsar-nos en una carretera-pista, una de les que porta a Sta. Coloma de Farnés, que passa pel mig d’un bosc ufanós i bonic. Els colors tardorencs comencen a pintar les fulles i ens fan venir salivera pensant com de bonics seran d’aquí pocs dies. Finalment deixem els cotxes i comencem a caminar direcció a El Pedró. Els boscos humits de castanyers ens acompanyen gairebé durant tota la ruta acompanyats de boscos d’avets. Passem el Pedró sense aturar-nos-hi, a la nostra esquerra, amagat dins l’arbrat i aviat arribem a una cruïlla de camins que ens fa prendre el de la dreta, baixada avall, per un camí agradable, direcció a Sta. Margarida de Vallors. Arribats a l’ermita esmorzem aprofitant les taules i bancs que hi ha a l’exterior, als voltants de l’hostal que acompanya l’ermita. D’aquí estant tenim una panoràmica de les Pedres del Rei, objectiu del dia.

“Santa Margarida de Vallors és una antiga parròquia, esmentada el 939. La vella església romànica es consagrà el 1193, però pràcticament no en queda res, degut a una sèrie de reformes dutes a terme entre el 1680 i el 1743, consistents en la construcció de l'actual façana, l'ampliació de les capelles laterals, la construcció de la sagristia i d'un nou presbiteri i d'un campaneret de torre sobre la façana. Davant hi ha el cementiri.


Foto: Quico Villà
Actualment té un aspecte d'estil indefinit, amb porta rectangular amb ornaments barrocs, un ull de bou, vessants a laterals a diferent nivell i una torreta-campanar, al capdamunt, amb teulada piramidal de teula vidrada. Fou molt dignament restaurada l’any 1992 i recentment resta en bon estat.” (http://fermuntanya.blogspot.com.es). 

Tornem un xic enrere, remuntant el camí; ara la baixada s’ha convertit en pujada, evidentment, fins arribar a la Pedra dels Evangelis, al costat mateix de la pista on hi havia un pagès serrant troncs. 
La Pedra dels Evangelis és una fita de pedra, d'1'5 metres alt per 0'5 d'ample, amb les inicials ML+MA inscrites a la seva cara plana. Marcava els termes de les parròquies de St. Miquel de Cladells (ara Sta. Coloma de Farners) i de Sta. Margarida de Vallors (ara St. Hilari Sacalm) i, alhora, els límits entre els bisbats de Vic i de Girona. La seva cronologia és desconeguda. 

Enfilem el camí amb una bona pujada, tot passant per dins el bosc. Arribem a la casa de Cal Rei, una mica deixada però que sembla habitada ja que hi ha tres gossos lligats (encara bo) que no deixen de bordar-nos quan passem. Anem seguint el camí flanquejant la muntanya i enfilant-nos progressivament. Ara passem per davant de can Cigala, una casa abandonada i mig enrunada, acompanyada d’un magnífic llorer al davant de la façana. A cent metres, a l’esquerra,  surt el corriol que ens porta al cim de les Roques del Rei, un gran mirador damunt les Guilleries, el Montseny, St. Hilari i entorns, tot observant l’ermita on hem esmorzat i comprovar la distància i diferència de nivell que hi ha. És un conjunt de roques granítiques que destaquen per la seva composició i bellesa. Hi ha una creu de ferro plantada el 1901 dedicada al bisbe Salvi Huix. Les Roques del Rei és una muntanya de 852 metres que es troba al municipi de Sant Hilari Sacalm, a la comarca de la Selva.


Foto: Fermí Sicilia
Fem la foto de grup i emprenem la baixada pel mateix corriol. Arribats altra vegada a can Cigala, seguim per l’esquerra del camí en direcció al Pedró (estem fent part del camí de les 10 ermites). Pins altíssims i rectes, castanyers a tort i dret (llàstima que les castanyes són petites), i algunes alzines. Al cap d’una estona arribem al collet dels Republicans i ben aviat acabem el cercle del recorregut arribant a El Pedró.

“El Pedró (915 m) és el punt més alt de la serra del mateix nom. En aquest turó hi ha l'ermita de la Mare de Déu del Pedró, centre de devoció comarcal, està situada a la vessant nord del turó de Goteres i pertanyia al terme de Santa Margarida de Vallors (ara a Sant Hilari Sacalm). Antiga església romànica, d’una sola nau, amb sagristia a migdia. L'edifici, ja esmentat l'any 1285, fou ampliat el 1521 i el 1650, esborrant tota traça de l'edifici primitiu. L'any 1971 s'hi féu l'última reconstrucció que no té res a veure amb l’original. A l’altar s’hi venera una imatge de la Verge del Pedró, de 50 cms, del s. XVII, de tradició gòtica i formes abarrocades. Multitudinari aplec el tercer diumenge de juny.” (http://fermuntanya.blogspot.com.es)

Reprenem el camí per la petita pista que ens ha de portar als cotxes. En Joan Pallàs ha trobat un Ou de Reig magnífic que el porta com si fos talment un calze sota pali per aquest territori de les Guilleries, un enorme massís de muntanyes velles i gastades cobert d'una diversificada massa forestal que presenta tonalitats úniques en qualsevol estació. Castanyers, alzines, roures, faigs, pollancres i tot tipus de coníferes sembla que es disputin el terreny. Això configura un paisatge atapeït, tranquil i feréstec a la vegada, que, en alguns llocs, es fa intransitable.


Foto: Quico Villà
“No es pot pas dir que les Guilleries hagin estat una zona molt poblada, sinó al contrari. Des de fa algunes dècades la gent de les rodalies s'ha anat concentrant al nucli més important que hi ha a la zona, Sant Hilari Sacalm, símbol i capital de les Guilleries.

La solitud, la grandesa i les boscúries inacabables d’aquests indrets transporten el visitant a un estat de serena tranquil•litat” http://fermuntanya.blogspot.com.es

Ha estat una excursió molt maca i agradable, acompanyada d’un dia sense calor.

Quico Villà