221·De Castellterçol a Sant Llorenç Savall

13.9.2017 | 5'08h | 15,8km | 230mts 


Foto: Fermí Sicilia

Fotos: Quico  |  Fermí |  Isabel


Quico Costa (guia), Rafela García, Francesca Fradera,  Francesc Parera, Fermí Sicília, Pep Illa, Jaume Roig, Montse Dalmau, Josep Palomar, Esther Cojo,  Tomi Rodríguez, Josep Carrillo, Joan Vera, Isabel Navarra, Rossend Sellés, Paco Hernández, Cose Montserrat, Lluïsa Perejoan, Pep Saleta, Soco Salgado, Pep Garriga, Ímma Canal, Joan Puig, Roser Albert, Esteve Gual, Uli Denig, Joan Batlle, Demetrio Melcón, Assumpta Duran, Josep Mª Fàbregas, Ímma Aymerich, Montse Serra, Elena Morón, Miguel González, Josep Rabat, Jaume Sabater, Montse Taberner  i Quico Villà.La Carme Calafell ens ha acompanyat a l’hora de dinar.

Iniciem nou curs i ho fem amb novetats. El primer que cal dir és que de les 220 sortides que portem realitzades, aproximadament el noranta per cent de les mateixes les ha preparat en Quico Costa i pràcticament sense cap repetició; és per això que el nostre agraïment envers tanta cura i esforç per poder-les dur a terme és immens i cal dir-ho. El deu per cent restant ha estat cobert per en Fermí Sicília, en Toni Porta, en Pere Grèbol, en Rossend Sellés, en Pep Saleta, en Joan Pallàs , en Xavier Alcaide, en Josep Carrillo i en Xavier Domènech si no recordo malament (segur que m’oblido d’algú i per això demano disculpes per endavant i el compromís de corregir-ho després). Per tot això ja podeu deduir  per on aniran les novetats: en Quico Costa demana recolzament en la preparació de les sortides i proposa que alternativament altres persones preparin l’itinerari mentre ell continuarà fent-ho quinzenalment. Ell mateix ja ha preparat un calendari trimestral que a hores d’ara ja està cobert. Gràcies als col•laboradors per endavant ja que la resta podem gaudir mercès al seu esforç i preparació.

La segona novetat és que iniciem la temporada amb empenta i sortida llarga, bus i dinar inclòs a la Fonda Rius de Sant Llorenç Savall. L’autocar ens deixarà a Castellterçol, una vila i municipi de la comarca del Moianès, fins al 2015 adscrit a la del Vallès Oriental. Aquest municipi està situat a la part central-oriental del Moianès, a migdia de Moià.

De fet, un cop arribats a Castellterçol agafem la carretera de La Granera i passats uns 2,5 km aproximadament, a la cruïlla de l’antic camí avui convertit en una pista que després es transforma en una vella carretera asfaltada a mitges, direcció a sant Feliu de Codines, Gallifa i Sant Llorenç Savall, és on ens deixa l’autocar. Són les vuit del matí i la temperatura és molt agradable, fresqueta, que ens convida a caminar. Iniciem la ruta cap a la direcció abans esmentada, poc a poc encara que, al ser tanta gent (38), sempre es formen grupets amb petites diferències de ritme que sol anar acompanyat de diverses converses adients a cada grup. Anem fent entre pla i una mica de pujada, l’única en tot el camí fins arribar dalt el coll on hi ha el dipòsit d’aigua de l’ajuntament de La Granera anomenat la Cova del Penitent, no sabem si per la pujadeta que cal fer per arribar-hi. L’edifici és nou, de l’any 2007, i el gamberrisme ha fet acte de presència trencant les gàrgoles de ceràmica que hi ha a la façana. Una font que gairebé no raja es troba adossada a la paret. Aprofitem el lloc per esmorzar.



Foto: Quico Villà

Comencem la baixada suaument, primer per una pista i després ens endinsem en un camí més estret, ens embrollem una mica i després trobem un camí que desemboca en una forta baixada amb el terreny desgastat i poc fix, propens a relliscades, esberlat pel pas de bicicletes i motos segons indica el  rètol a l’inici de la baixada: Camí Trialero d’en Xavi. Al final de la baixada ja ens trobem al coll d’Ases. Ara anem seguint una pista asfaltada amb grava i ciment en els trossos més enfilats i anant fent, xino-xano, tot observant la panoràmica que ens ofereix el massís de Sant Llorenç del Munt amb la Mola com a cim més alt (1.101,9 m) a l’esquerra i el Montcau, segon cim més alt (1.056,7 m) a la dreta, i amb Montserrat traient el nas pel darrera.

Ara ja albirem Sant Llorenç Savall, la nostra fita final, però una mica més a la dreta podem observar la silueta de Sant Feliu (Feliuet i Filuiet) de Vallcàrquera per on passarem abans d’encarar el camí cap el poble. El tram és bonic però llarg ja que si bé l’ermita sembla estar a l’abast de la mà cal anar seguint el nivell de la cota que s’endinsa en els plegaments de la muntanya per tal de no fer una sifonada grossa i perdedora. Algunes persones ho troben llarg i mancat de l’originalitat dels corriols muntanyencs; d’altres, però, els sembla un bonic camí i encara més avui que no fa massa calor. Passem per les ruïnes de can Casús i finalment arribem a l’ermita on descansem una estoneta.

Sant Feliu de Vallcarca o Sant Feliuet, de Vallcàrquera o de Vallcàrcara, és una església romànica del municipi de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès local. S'hi celebren tradicionalment dues trobades l'any, una el dilluns de Pasqua de Pentecosta i l'altra el tercer diumenge de Setembre. Església romànica d'una nau amb dues capelles laterals afegides formant creuer. La nau no conserva la coberta original, actualment té una volta de canó amb llunetes A la banda nord hi ha una habitació al costat de l'absis que és la sagristia. L'absis és semicircular i hi ha dues absidioles, una al mur sud, prop de l'absis, i l'altre al mur nord, al centre de la nau. Al mur de ponent hi ha la façana original amb una porta tapiada i una finestra convertida en ull de bou; en aquesta façana, a la part superior, hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls. La porta actual s'obre al mur sud. Els murs estan arrebossats però es pot veure que el parament és de fileres de pedres no gaire regulars i carreus als angles. 

A la zona exterior de l'absis es conserven dues faixes llombardes sobre un sòcol, però les arcuacions superiors no s'han conservat perquè es va sobrealçar la coberta. Es tracta d'un edifici molt modificat en època moderna, si bé conserva alguns dels elements constructius del període romànic. L'església de Sant Feliu de Vallcarca es troba documentada des del 1053. Ja en aquest document, i en altres posteriors, és mencionada com a parròquia però aquesta categoria la perd al segle XVI, quan esdevingué sufragània de la parròquia de Sant Llorenç Savall. Centrava una població d'hàbitat dispers, denominada Vallcàrquera, actualment molt despoblada.  S'hi venera una imatge de la Mare de Déu de l'Ajuda, desapareguda el 1936, que fou reposada el 1954. Ara és oberta novament al culte, encara que només en algunes festes, i està a cura del propietari de la Masia Armengol. Durant els anys 50 del segle XX es va fer una restauració amb l'objectiu de recuperar l'aspecte original de l'església.(Viquipèdia)



Foto: Fermí Sicilia
Reprenem el camí, ara si, cap al final de la sortida. Aquest es va empetitint, convertint-se en un malt corriol, embrollat a estones, fins a recuperar la pista que ens porta al poble on, abans d’anar a la Fonda Rius a dinar un bon arròs amb conill i ceps, ens fem la foto de grup al pati de les escoles.

Sant Llorenç Savall és una vila i municipi de la comarca del Vallès Occidental en la part septentrional d'aquesta comarca, en el límit amb les del Moianès i el Vallès Oriental. Entre el seu patrimoni historico-artístic destaquen les ruïnes del castell de Pera, el Marquet de les Roques i l'església romànica de Sant Feliu de Vallcarca, així com les restes del dolmen de Roca Sereny descobert recentment.
Després de dinar reprenem el camí de tornada còmodament amb l’autocar.
Quico Villà